Mag Gerard
El Mag Gerard (Tarragona, 1976) pertany a una nova generació de mags que barreja la màgia visual amb la comèdia de manera original i sorprenent. Ha estudiat a l’escola de l’Ana Tamariz, a Madrid, on ha après les tècniques de l’il·lusionisme de la mà de grans mestres com Juan Tamariz o Gaetan Bloom, entre d’altres.
La seva màgia s’ha pogut veure en teatres, televisió, festivals de cinema, gales internacionals de màgia, museus, parcs d’atraccions, esdeveniments per a empreses... A més, compatibilitza la seva feina de mag amb la d’escriptor de llibres de màgia i conferenciant i és el director artístic del Festival Internacional Teatre Màgic, que cada any omple la ciutat de Tarragona amb els millors espectacles de l’actualitat.
Recentment, ha aparegut en la prestigiosa revista Genii Magazine dels Estats Units, considerada una de les més importants en l’especialització d’il·lusionisme. Les seves creacions màgiques formen part del repertori de molts mags del nostre país i, a més, alguns dels seus productes màgics es troben en els catàlegs de les millors botigues de màgia del món.
Ha publicat 100 jocs de màgia per deixar-los bocabadats (2015) i Màgia amb aliments (2017), ambdós a Cossetània Edicions.
La majoria dels mortals fa servir el mòbil només per trucar, enviar whatsapps, posar al dia les xarxes socials i preguntar al Google Maps per una adreça. Però hi ha moltes coses màgiques, flipants i divertides que podem fer amb el nostre telèfon més enllà d’això. Us imagineu que una foto d’una platja enviada per whatsapp a un amic reveli quina carta ha escollit? O que el mòbil d’un espectador desaparegui de les vostres mans i es teletransporti màgicament a la bossa d’una altra persona? En aquest manual trobareu un centenar de jocs de màgia, bromes i poca-soltades per deixar descol·locat el personal amb el mòbil.
100 trucs
per sorprendre
amb el mòbil
Primera edició: gener del 2019
© Mag Gerard
© de l’edició:
9 Grup Editorial
Cossetània Edicions
C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composició: 3 x Tres
Dibuixos: Raquel Gu
Producció de l'ebook: booqlab.com
ISBN: 978-84-9034-828-4
Dedicat a totes les persones que creuen en la màgia.
Introducció
Trucs amb els auriculars
1. Curtcircuit
2. Unlink
3. El GPS humà
4. Una mariscada en joc
5. Tirant la canya
6. Mr. Jack
7. Donettes i auriculars
8. Eating earphones
9. Auricular-ment
10. A través de la samarreta
Cartes i telèfon mòbil
11. Instagram màgic
12. El truc de la princesa del segle XXI
13. Un whatsapp premonitori
14. Coincidència amb el número de mòbil
15. Summer time
16. La teva hora del dia preferida
17. Aprofitant l’avinentesa
18. Trencaclosques
19. El joc de l’aniversari
20. La teletransportació
Mentalisme
21. El fantasma del telèfon
22. La intuïció
23. Lletraferit
24. Els mòbils dels meus amics
25. El viatge de la teva vida
26. Comèdia mental
27. El xiclet
28. A les fosques
29. Ja ho sabia!
30. La màquina de la veritat
Apostes impossibles
31. Mans lliures
32. CD
33. Saltar-te el mòbil
34. L’acordió
35. Blanc i negre
36. Sota l’aigua
37. Els tres mòbils
38. Geografia universal
39. Obridor de butxaca
40. Homer Simpson
Bromes i gags
41. Ploramiques
42. La pantalla ratllada
43. Foc!
44. Un mòbil de goma
45. Telèfon a l’aigua
46. El rei de les bromes
47. El rei de les bromes ataca de nou
48. El rellotge
49. L’altaveu
50. Un elefant
51. El nadó
52. Magnetisme telefònic
53. No em trenquis l’ou
54. La propina
55. L’assassí de globus
56. La vomitada
57. La sogra
58. No et fiquis on no et demanen
59. La mossegada
60. Menjar-se el telèfon
Màgia amb la calculadora
61. Pregunta-l’hi al Google
62. La xifra de la bona sort
63. El número de la targeta de crèdit
64. How old are you?
65. La calculadora humana
66. Invocant Pitàgores
67. Duel de calculadores
68. Una juguesca amb daus
69. Endevinant quantes monedes tens a la butxaca
70. La gran revelació
A distància
71. Un país, un color i un animal
72. La botifarra
73. El poder de l’amor
74. Duplicant els diners
75. Una baralla imaginària
76. Els mesos de l’any
77. El pianista
78. The man who knows
79. El pèndol
80. Els follets de color gris
81. Vermelles i negres
82. Money, money, money…
83. Sumant les cares amagades
84. La predicció impossible
85. Els tres objectes
Trucs per a ocasions especials
86. El mòbil dins l’ampolla
87. La goma d’esborrar
88. Em truca la Cameron Diaz!
89. Deixant de fumar
90. A prova d’aigua
91. El codi QR
92. Predicció per Facebook
93. El cub de Rubik
94. Beisbol
95. Pagant amb el mòbil
96. L’encenedor
97. La levitació del telèfon
98. El mòbil perdut
99. Les emoticones fan màgia
100. Un viatge màgic
Si algú us diu el nom de Martin Cooper és possible que penseu que és un jugador de l’NBA, la lliga americana de basquet professional. En realitat és l’inventor del telèfon mòbil: el concepte d’un telèfon de mà ja era al seu cervell quan Martin era un nen i, amb l’ajuda d’un equip de Motorola, el seu somni es va fer realitat.
El primer mòbil va néixer l’any 1973 i pesava dos quilos, era com si agaféssiu una totxana i us la poséssiu a l’orella per parlar amb algú.
Des de llavors el món de la telefonia ha evolucionat una barbaritat, cada dia surten noves aplicacions i un telèfon d’un any d’antiguitat —si aconseguiu que no se us mori abans— és més antic que un cromo de l’Indiana Jones.
Passem més hores al costat del telèfon mòbil que amb la nostra parella o família i, si se’ns espatlla i hem d’estar un dia sense telèfon, és pitjor que tenir la nostra mare d’amiga al Facebook.
La majoria dels mortals fa servir el mòbil només per trucar, enviar whatsapps a la seva gent, posar al dia les seves xarxes socials i preguntar per una adreça al Google Maps.
Hi ha moltes coses màgiques, flipants i divertides que podem fer amb el nostre telèfon. En aquest manual he recollit un centenar de jocs de màgia —alguns dels quals han estat en el meu repertori professional—, bromes i poca-soltades per deixar descol·locat el personal i apostes impossibles per fer amb el mòbil.
El llibre està dividit en vuit capítols:
• Trucs amb els auriculars: l’accessori per excel·lència del telèfon i que a partir d’ara podreu tallar i recompondre màgicament, o fins i tot saber què està pensant una persona quan porta els auriculars posats.
• Cartes i telèfon mòbil: els trucs de cartes estan de moda i, si els afegim el telèfon mòbil, encara són més sorprenents. Us imagineu que una foto d’una platja enviada per WhatsApp a un amic reveli quina carta ha escollit?
• Mentalisme: prediccions i endevinacions, algunes de força enigmàtiques, mitjançant les quals podreu viatjar al futur amb el vostre telèfon.
• Apostes impossibles: “Facin joc, senyors!” Podreu guanyar sopars, mariscades…, i ser els reis de la festa amb tot tipus de juguesques fent servir el mòbil.
• Bromes i gags: el capítol més divertit i poca-solta de tots. Si sou de la broma, segur que fareu servir la majoria dels recursos d’aquest capítol.
• Màgia amb la calculadora: una altra eina clàssica del telèfon que a partir d’ara us permetrà endevinar quin número està pensant una persona, o encertar quantes monedes porta a la butxaca el vostre amic.
• A distància: podreu trucar a una persona que és a centenars de quilòmetres de distància i, només amb la seva veu, encertar quin objecte té a la mà o quin és el país on viatjarà properament.
• Trucs per a ocasions especials: el darrer capítol inclou jocs de màgia tan fantàstics com materialitzar diners des del vostre telèfon, o que el mòbil d’un espectador desaparegui de les vostres mans i viatgi de forma màgica a la bossa d’una noia.
Tot això i molt més és el que trobareu en aquest llibre. He de dir-vos que tot el material explicat és universal i el podeu fer sevir independentment de si teniu Android o iPhone.
Al principi de cada joc acostumo a explicar acudits, referències històriques o l’origen d’alguns jocs de mans: és per posar-vos en situació, i la introducció de cada joc us pot servir per presentar-lo en públic.
Tot el material és assequible i fàcil d’assimilar. Els jocs de màgia s’han d’assajar una estona perquè després tot surti correctament i així el vostre públic pugui gaudir de la màgia.
Només em queda desitjar que gaudiu d’aquest llibre i que la màgia sempre us acompanyi!
MAG GERARD
El títol d’aquest joc és un petit homenatge a una pel·lícula de comèdia i ciència-ficció dels anys vuitanta que s’anomenava precisament així. És molt divertit veure pel·lícules d’aquella època i comprovar com ha avançat la tecnologia en tots aquests anys.
Els primers telèfons mòbils eren com un entrepà de botifarra de mida XL, dels que porten els paletes a la bossa quan han d’agafar forces per continuar amb la seva feina.
El joc que ens ocupa es pot fer amb els vostres auriculars o els d’un amic. Evidentment, si són els del vostre amic, hi haurà un moment de pànic quan tingueu els auriculars de la víctima i ensenyeu unes tisores esmolades per fer un “innocent” joc de mans. Però no patiu, que no perdreu cap amistat fent aquest truc, ni la vostra integritat física estarà en perill.
Primer de tot heu d’anar a un basar xinès del vostre barri i comprar uns auriculars barats, el meu consell és que siguin de color blanc. El preu d’aquest estri en aquestes botigues és gairebé una broma; això sí, no espereu que, a més, sonin bé… El dia que passi això farem festa major.
Quan arribeu a casa, talleu un tros de cable d’uns catorze centímetres d’un dels auriculars. Aquest serà el vostre aliat per crear una excel·lent il·lusió màgica.
Heu d’agafar el trosset de cable tallat i posar-lo en forma de U al revés a la vostra mà mentre agafeu l’altre auricular normal, com us mostra la següent il·lustració. El que percebran els espectadors que estaran davant vostre és que simplement heu agafat els auriculars pel mig.
A continuació, agafeu les tisores i talleu pel mig el trosset de cable afegit en forma de U. Els espectadors es pensaran que heu tallat el cable per la meitat. Aneu tallant, de cada extrem del cable afegit, trossets petits, que aniran caient a terra per reforçar encara més aquest moment. Aprofiteu el moment de deixar les tisores damunt d’una taula per abaixar la mà que aguanta els auriculars i deixar caure a terra dissimuladament els dos trossets petits que us quedaran.
Només falta que una persona agafi cada extrem dels auriculars i vosaltres obriu la mà lentament per demostrar que els auriculars s’han regenerat!
Us comentava que ho podeu fer amb els auriculars d’un amic vostre i així causarà més impacte. Podeu aprofitar per fer aquest truc visual quan feu trajectes llargs en tren i les amables hostesses regalen uns auriculars senzills als passatgers per escoltar les pel·lícules. El gran avantatge és que, al tren, tothom tindrà el mateix model d’auriculars i vosaltres podeu tallar els vostres a trossets per sorprendre el personal en diverses ocasions.
Qui sap, potser lligareu amb algú del tren durant el viatge, després de fer aquest fantàstic joc… Si és així i finalment us caseu, no dubteu a convidar-me al casori!
L’altre dia, un bon amic meu de tota la vida va penjar l’anunci següent al seu compte de Twitter: “Amics, oportunitat única! He comprat entrades per a la final de la Champions i acabo de veure que coincideix amb el dia del meu casament. Si algú està interessat a comprar un vestit de nuvi, el venc a molt bon preu.”
Ja veieu que tot canvia gràcies a les noves tecnologies, fins i tot els capellans, en el moment de la cerimònia a l’església, amb tota la família i els amics presents, ja diuen: “I tu, Miquel, promets canviar la teva situació a Facebook per «casat» i afegir-hi un enllaç a la pàgina de la Montse?”
El que no canvia és el simbolisme de l’anell en una relació de parella, una tradició que ve de l’època romana, és a dir, de fa un fotimer d’anys.
En aquest cas veurem com desenllaçar un anell del cable d’uns auriculars en condicions de laboratori.
El secret és el mateix que en el joc anterior, aprofitarem el tros de cable d’uns catorze centímetres en forma de U que semblava que formés part dels auriculars. El tindrem preparat dins una bossa o motxilla. A continuació, demanarem l’anell a la nostra parella o a qualsevol altra persona i, amb l’anell a les mans i amb a l’excusa d’agafar els auriculars, passarem el trosset de fil en forma de U per dins l’anell i ho agafarem juntament amb els auriculars, en la mateixa posició que per tallar els auriculars en el joc anterior.
L’aparença és que l’anell està enllaçat al centre dels auriculars. Tot seguit, poseu l’anell i el trosset de cable en forma de U dins la vostra butxaca, ben endins, els extrems dels auriculars sortiran per fora de la butxaca i quedaran a la vista.
En el moment de fer l’efecte màgic, només cal estirar els extrems dels auriculars i, per a sorpresa del públic, no es veurà l’anell, perquè s’haurà quedat dins la butxaca, d’on el traurem a continuació per mostrar-lo. Aquest efecte màgic dura pocs segons, però és molt efectiu.
Una recomanació: quan poseu el trosset de cable en forma de U amb l’anell dins la butxaca, heu d’alliberar l’anell del cable, així després el podreu treure amb més facilitat de la vostra butxaca.
Per presentar aquest efecte el podeu fer com una prova d’amor: l’anell de la persona s’enllaça amb els auriculars i, si l’amor cap a la persona estimada és prou intens, podrà alliberar-se’n.
Qualsevol altra presentació que li vulgueu donar serà vàlida, no cal que us digui que, com més valor tingui l’anell, sentimental o monetari, més efectiu serà el joc de màgia.
Us confessaré un petit secret: estic enamorat de la veu femenina i sexy del meu GPS. Són tantes hores que hem compartit viatjant arreu gràcies a la meva vida d’artista de la faràndula que, com diuen en castellà, “el roce hace el cariño”.
Com en totes les relacions, no tot són flors i violes, a vegades m’hi enfado perquè em fa fer molts tombs per arribar a un lloc determinat, però em sembla que, en el fons, ho fa perquè així passem més temps junts.
A partir d’avui, vosaltres podreu localitzar la posició exacta d’un objecte, més concretament a quina mà es troben amagats els auriculars d’un amic vostre, simulant que sou un GPS humà.
Un espectador agafa uns auriculars petits enrotllats amb una mà, i una moneda d’un euro amb l’altra. Vosaltres esteu girats d’esquena i no sabeu a quina mà hi ha cada objecte. Quan us gireu i mireu fixament els ulls del vostre espectador, podreu dir-li, sense equivocar-vos, on són els auriculars. L’avantatge d’aquest joc és que es pot repetir dues o tres vegades per deixar constància que no és simplement sort.
El secret és molt enginyós: imagineu-vos que damunt de la taula hi ha els dos estris. Digueu-li a un espectador que agafi un objecte a cada mà, i la que conté els auriculars ha de posar-se-la a l’alçada dels ulls i intentar visualitzar-los. Encara que la mà estigui tancada, ha d’imaginar-se’n la mida, el color, alguna particularitat que tinguin…
Un cop ho hagi fet, digueu-li que abaixi la mà i la posi al costat de l’altra, totes dues mans estan tancades i vosaltres no podeu saber què hi té. Ara bé, quan us gireu i us poseu de cara a l’espectador i li mireu les mans, veureu que una de les dues té les venes més inflades que l’altra, perquè la mà que conté els auriculars se l’ha posat a l’alçada dels ulls durant vint o trenta segons, mentre pensava.
Hi ha diversos factors que ajuden a tenir una visió ràpida de quina és la mà que s’ha aixecat a l’alçada dels ulls: hi ha persones que tenen les venes més marcades que altres, persones amb la pell més blanca o més morena. El que us ajudarà més és fixar-vos en el color de la mà: la que conté els auriculars —que s’ha aixecat a l’alçada dels ulls— està més pàl·lida que l’altra. A l’estiu, o si esteu en llocs amb calefacció forta, la diferència de color es nota més.
Puc dir-vos, també, que l’efecte de les venes de la mà que us he explicat dura uns segons i, per tant, el color de les dues mans es va igualant a poc a poc. Hi ha la possibilitat de repetir el joc amb una persona diferent. A més, tingueu en compte que les mans de la persona a qui li feu el joc siguin grans i puguin ocultar els auriculars petits (de cable curt).
Us aconsello que abans proveu el joc unes quantes vegades amb algun amic o familiar de confiança i tingueu en compte tots els detalls que us he comentat anteriorment. Descobrireu que és realment senzill fer aquesta localització “improvisada” d’uns auriculars.
Un dels espectacles que més satisfaccions m’ha donat és el d’El Xarlatà Màgic, en el qual interpreto un firaire del principi del segle XX que demostra les seves sorprenents habilitats màgiques al públic mentre fa juguesques amb els espectadors perquè guanyin diners… No cal que us digui que els espectadors no guanyen mai els meus diners, però gaudeixen molt de les meves ocurrències i el meu enginy per no perdre mai les apostes.
En aquest cas el plantejament és molt simple, es tracta de fer un nus al fil elèctric d’uns auriculars. Això tothom ho pot fer, tothom que sàpiga fer un nus, és clar.
El desafiament consisteix a fer el nus sense deixar els extrems dels auriculars: una persona agafa cada extrem dels auriculars amb les mans tancades i, sense obrir les mans, haurà de fer-hi un nus.
Abans d’explicar-vos com funciona el secret, us animo que agafeu els vostres auriculars i ho proveu durant una estona. Jo, mentrestant, trucaré al restaurant per fer la reserva per a una gran mariscada: si aconseguiu fer el nus sense deixar els extrems, estareu convidats a l’àpat. Vinga, som-hi! Que com més serem, més riurem!
Com? Que no heu aconseguit fer un nus sense deixar els extrems dels auriculars? La Irene de Martorell diu que això és impossible i que el Mag Gerard faroleja. No, dona, que sembli complicat no significa que sigui impossible de fer.
Va, no patiu, us n’explicaré el secret. No heu guanyat la mariscada, però en podreu guanyar moltes als vostres amics i familiars sabent el secret d’aquesta aposta màgica que comparteixo immediatament amb tots vosaltres.
Hi ha una branca de la matemàtica, la topologia, que “estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues”.* El joc que us presento entra en aquesta categoria. Per poder fer el nus sense deixar els extrems, primer de tot heu d’encreuar els braços i, a continuació, agafar un extrem dels auriculars amb cada mà. Si desencreueu els braços, automàticament es formarà el nus.
En realitat, heu fet el nus als vostres braços i l’heu traspassat al fil dels auriculars. Tot i ser senzill, és un joc que pot entretenir un grup de persones durant una bona estona.
__________________
* De l’Optimot.
La màgia impromptu és la que es fa en qualsevol moment i lloc. En aquesta especialitat —molt de moda avui dia en els programes televisius de màgia— hi ha dues categories: la que es fa amb objectes quotidians prestats pel públic i la que es fa amb objectes quotidians que necessiten una petita preparació.
En aquest segon cas, ha de semblar que aquell objecte que agafem de forma casual per fer un joc de mans és el que sembla: un objecte quotidià sense res d’especial.
Ara veurem com anar de pesca amb els nostres auriculars. La preparació és molt senzilla: trencarem la llengüeta metàl·lica d’una llauna de refresc després de beure’ns-en el contingut i la col·locarem enllaçada amb els auriculars, com indica el dibuix.
Fixeu-vos que la il·lustració ens mostra la part que no veuen els espectadors (el públic el tindreu al davant). A més, vegeu com es forma una llaçada en forma de U amb el fil elèctric, que ens servirà per aconseguir l’efecte màgic.
En el moment de fer el joc podeu dir que hi ha alguna cosa dins la vostra llauna i que provareu de fer un experiment. Mostreu els auriculars en la posició que hem vist abans —el públic ignora que hi ha la llengüeta enllaçada— i poseu la llaçada en forma de U dins l’obertura de la llauna que s’utilitza per beure. En aquest moment els vostres dits, junts, estan damunt l’obertura de la llauna i hi deixen caure la llengüeta metàl·lica. Els dits de la vostra mà fan de pantalla perquè, quan la llengüeta caigui dins, el públic no ho vegi.
Sacsegeu una mica la mà que aguanta la llauna, fet que produirà un “clinc” sonor de la llengüeta xocant contra les parets de la llauna. Només us queda aixecar la mà que aguanta el cable dels auriculars cap amunt per mostrar que la llengüeta s’ha enllaçat amb el cable que havíem introduït dins la llauna.
Aquest efecte necessita una pràctica mínima, però el resultat és molt divertit i sorprenent. Recordeu que en cap moment heu de dir què fareu, dieu que hi ha “alguna cosa” dins la llauna —no heu de dir res de la llengüeta— i així el final serà més sorprenent.
Als mags ens agraden molt els efectes de trencar una cosa i tornar-la a recompondre. Segurament deveu haver vist —en directe o per Internet— un mag que estripa un diari a trossets i, en un segon, el desplega tot sencer; o el famós joc de la carta estripada que no només es torna a unir màgicament, sinó que apareix dins una taronja i, per comprovar que és la mateixa carta estripada, li falta un trosset, que coincideix exactament amb el trosset que s’havia quedat un espectador com a “resguard”…
Per flipar cogombres, com diuen a casa meva, però els temps canvien a una velocitat de vertigen i ha arribat el moment de crear un moment màgic molt visual amb els vostres auriculars, que els vostres amics no hauran vist mai abans.
Recordeu que en el primer joc us animava a anar a una botiga de xinesos i comprar auriculars barats per fer els diversos trucs d’aquest capítol? Bé, agafeu-ne uns i, amb unes tisores, talleu-ne el jack.
A continuació, agafeu un altre auricular del mateix model i poseu-vos-el a la mà esquerra, tal com indica el primer dibuix. Observeu que el jack dels auriculars queda amagat darrere de la mà.
Ara, agafeu el jack que havíeu tallat i col·loqueu-lo com indica el segon dibuix. El dit polze aguantarà aquest jack afegit fent una mica de pressió (en el dibuix hem desplaçat una mica el dit polze perquè sigui més entenedor). El públic ha de creure que el jack que es veu és el que pertany a l’auricular.
Per controlar els angles, una bona opció és que la mà que aguanta els auriculars estigui damunt la taula, així el jack amagat darrere està en contacte amb la taula i la gent no el veu.
En el moment de fer el joc, la mà dreta simula que arrenca el jack, el separa dels auriculars per uns segons i, en ajuntar-se les mans, passen dues accions simultàniament: la mà esquerra, que aguanta els auriculars, obre els dits, deixa caure els auriculars damunt la taula i deixa veure per primera vegada el jack, i la mà dreta, que tenia el jack extra, el deixa amagat a la mà mentre fa veure que l’enganxa de nou al cable dels auriculars.
L’efecte és que, un cop arrencat el jack, la mà que l’aguanta el torna a col·locar als auriculars i queda soldat de nou. Uns assajos davant el mirall —o gravant-vos en vídeo amb el mòbil— us ajudaran a corregir la posició dels dits perquè les accions siguin naturals.
Mentre la gent inspecciona els auriculars és el moment de desfer-vos del jack extra que teniu a la mà posant-vos-la a la butxaca amb l’excusa de treure el telèfon mòbil. Com veieu, els mags ho tenim tot ben pensat.