Jesmyn Ward (1977, DeLisle, Mississipí) és una de les veus de la literatura nord-americana i afroamericana amb més projecció dels últims anys. Amb la seva última novel·la, Canteu, esperits, canteu, la primera traduïda al català, ha guanyat el National Book Award de ficció 2017, premi que ja va obtenir amb Salvage the Bones (2011), cosa que l’ha convertit en la primera dona —i fins al moment, l’única— que rep el guardó en dues ocasions. L’autora es va llicenciar en llengua anglesa i va decidir dedicar-se a l’escriptura després de la mort del seu germà, una experiència que relata al llibre Men we Reap­ed (2013), finalista del premi National Book Critics Circle d’autobiografia. La seva prosa retrata la difícil realitat de la comunitat negra i empobrida de Mississipí i ha estat comparada amb la d’autors com William Faulkner i Toni Morrison.

 

 

Josefina Caball

És solsonina amb arrels manresanes i des del 1987 es dedica a la traducció, activitat que compagina amb la docència. Ha traduït assaig, memòries, novel·la i literatura juvenil d’autors com Ng˜ug˜ wa Thiong’o, Vivian Gornick, Zygmunt Bauman, George Steiner, Ta-Nehisi Coates, Eudora Welty, Don DeLillo, Richard Ford, Jonathan Franzen, Alasdair Gray, Richard Flanagan, Richard Yates, Enid Blyton i Charles Dickens.

 

Tracy K. Smith, The New York Times Book Review – «Canteu, esperits, canteu és moltes coses: una road movie literària, una epopeia refinada sobre tres generacions i els fantasmes que les persegueixen, i un retrat d’allò a què s’aferra la gent corrent en circumstàncies molt adverses i d’allò que aquestes persones —però potser també nosaltres— intenten deixar enrere.»

Leah Greenblatt, Entertainment Weekly – «Ward té una veu completament pròpia i personal; un voluptuós realisme màgic que arrela en els racons més foscos del comportament humà. [...] Ward, que amb Salvage the Bones va guanyar el National Book Award, ha emergit com una de les escriptores més intel·ligents i singularment dotades de l’actualitat.»

Renée Graham, The Boston Globe – «Sorprenent. [...] Encara més expansiva i texturada que Salvage the Bones. La novel·la de Ward és un beuratge furiós amb notes de Toni Morrison i de l’Odissea d’Homer, que arrenca quan la Leo­nie agafa els seus fills i una amiga i es posa en camí per recollir el pare dels seus fills, en Michael, de la presó.»

Betsy Burton, American Booksellers Association – «La nova Toni Morrison.»

Mike Fischer, Chicago Tribune – «Meravellós. [...] Ward, sempre perspicaç, sap que la història és un malson. Però insisteix que malgrat tot ens hem d’alçar i cantar.»

BuzzFeed – «El cor de l’obra de Jesmyn Ward, Canteu, esperits, canteu, és l’anhel d’una narrativa que ens ajudi a entendre’ns a nosaltres mateixos, a entendre el dolor dels buits que mai omplirem, les veritats que fallen amb les paraules i que s’han de traduir a través de rituals i cançons... L’escriptura de Ward batega amb vida, dolor i amor.»

Pamela Miller, The Star Tribune – «Els Estats Units no perdran la seva ànima mentre tingui novel·listes com Jesmyn Ward.»

Edwidge Danticat, O, The Oprah Magazine – «Una proesa... Ens continua explicant les històries que ens cal sentir amb una claredat i una potència insòlites.»

Vinson Cunningham, The New Yorker – «El segell característic de la prosa de Ward és el lirisme. [...] Alguns capítols semblen contes de fades. Això i la seva facilitat per la llengua quotidiana fa que trobem Ward al mateix prestatge que autors precursors com Zora Neale Hurston i William Faulkner.»

Hector Tobar, Los Angeles Times – «Ward és un d’aquells casos d’escriptors excepcionals que ha traspassat les profundes escletxes socials dels Estats Units mantenint el sentit de la veritat intacte.»

Ron Charles, The Washington Post – «Una de les veus més poè­tiques i potents del país. [...] La novel·la es cons­trueix al voltant d’un ardu viatge en cotxe: una dona negra i els seus dos fills van a recollir el pare, blanc, a la presó. Ward utilitza hàbilment aquesta estructura itinerant per desplaçar aquesta família a través del territori mentre fa que estiguin estrets, acalorats i irritats. Tan aviat com surten de la seguretat familiar de la seva granja rural, les trampes i temptacions del món exterior s’amunteguen, amenaçant d’arruïnar el viatge o obligant-los a enfrontar-se amb algun nou entrebanc.»

Ann Patchett (autora de Commonwealth) – «La connexió entre les injustícies del passat i la desesperació del present està clarament dibuixada a Canteu, esperits, canteu, un llibre que traça les línies entre els vius i els morts, els que estimen i els que pateixen. Soc una gran admiradora de l’obra de Jesmyn Ward i aquest llibre demostra que és una de les escriptores més importants d’avui dels Estats Units.»

Parul Sehgal, The New York Times – «Els seus llibres tenen l’abast, la força i el sentit dels mites grecs, però traslladats a la petita ciutat de Mississipí, majoritàriament pobra i majoritàriament negra, on va créixer i encara viu. [...] Canteu, esperits, canteu és un llibre perfectament actual. Combina elements de road movie literària amb d’altres de relats de fantasmes, i fa un tractament oportú dels Estats Units rurals devorats pels huracans i per l’epidèmia d’opiacis.»

Celeste Ng (autora de Everything I Never Told You) – «Llegiu Canteu, esperits, canteu, de Jesmyn Ward, i sentireu el pes immens de la història i la immesurable força que es necessita per perseverar. Aquesta novel·la és una lectura ardent i urgent per a qualsevol que pensi que les ombres de l’esclavitud i de les lleis Jim Crow han quedat enrere, i per a qualsevol que assumeixi que els fantasmes del passat són fàcils d’aplacar. Es fa difícil d’imaginar un llibre més necessari pel moment polític actual.»

 

 

 

 

Títol original: Sing, Unburied, Sing

© 2017 by Jesmyn Ward

 

Primera edició: setembre del 2018
Segona edició: octubre del 2018

 

© de la traducció: Josefina Caball, 2018

© de la fotografia de l’autor: Beowulf Sheehan, 2017

© de la il·lustració de la coberta: Khius / Shutterstock, 2018
© de la il·lustració de la portadella: Khius / Shutterstock, 2018

© d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SL, 2018

 

Publicat per Edicions del Periscopi SL

info@periscopi.cat

Web: www.periscopi.cat

Facebook: www.facebook.com/Periscopi

Twitter: twitter.com/Ed_Periscopi

 

Impressió:

Romanyà Valls

Sant Joan Baptista, 35
08789 - La Torre de Claramunt
Barcelona

 

Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia

 

Edició a càrrec d’Aniol Rafel i Marta Rubirola

Maquetació i disseny interior: Tono Cristòfol

Correcció: Miquel Saumell Santaeugènia, Òscar Lozano i Francesc Gil-Lluch

Disseny de la col·lecció i coberta: Tono Cristòfol

 

Aquest llibre s’ha imprès amb un paper offset cru de vuitanta grams i ha estat compaginat amb la tipografia Caslon Pro en cos 12.

 

Dipòsit legal: B 16259-2018

ISBN: 978-84-17339-17-3

 

Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o préstec públics.

 

 

 

 

 

Per a la mare, Norine Elizabeth Dedeaux,
que em va estimar abans que jo comencés a respirar.
Cada segon de la meva vida m’ho demostra.

 

 

 

 

 

A qui busquem, a qui busquem?

És a Equiano que busquem.

Ha anat al riu? Deixem que torni.

Ha anat a la granja? Deixem que vingui.

És a Equiano que busquem.

Cant kwa sobre la desaparició d’Equiano, un nen africà

 

El record és una cosa viva —a més, és transitori—. Però mentre s’esdevé, tot allò que es recorda s’ajunta i viu —els vells i els joves, el passat i el present, els vius i els morts.

De One Writer’s Beginnings, d’Eudora Welty

 

 

 

 

 

El Golf brilla, gris com el plom. La costa de Texas
llambrega com un caire de metall. De casa, no en tinc
mentre l’estiu que hi bombolleja al capdamunt
bulli per aquell dia en què en nom del Senyor
posarem brases sobre el cap d’aquells que
tenen per evangeli el fuet i la flama,
segle rere segle, els morts poc instructius.

 

De «The Gulf», de Derek Walcott